M'agradaria saber que penses quan em mires de tan lluny
M'agradaria tindre't tan a prop fins que siguérem un
I veure de nou aquell somriure, aquella llum
I oblidar el malson que em va allunyar de tu
Deixa de mirar-me, que el meu cor es trenca
Deixa de mirar-me , el meu món rebenta
Deixa de mirar-me, Deixa que la llum s'apague
I jo hem quede parat en la pista de ball
I tu hem mires i jo mire cap altre costat
i els minuts passen, la tornada torna a sonar
i recorde els teus batecs ressonant sense parar
I jo hem quede parat en la pista de ball
I tu l'abraces i jo mire cap avall
i les hores passen, la tornada ja ha acabat
i escolte aquell "t'estime" que em vares regalar
Deixa de mirar-me -- Jo sóc de pedra, pots torturar-me
que el meu cor es trenca - Arranca'm el cor, no em sentiràs queixar-me
Deixa de mirar-me -- Pots trepitjar-me i després rebutjar-me
el meu món rebenta - Esguella els poemes, no em veuràs
I quan arribe a casa el llit és tan gelat
i pegue voltes, i un altre dia torna a començar
I els anys passen i tu ja m'has oblidat
i recorde les mirades, les abraçades que em vares ensenyar
I al meu viatge cap a ninguna part,
son les meues petjades les que en fan avançar
i la vida passa, i jo ja t'he oblidat
però sempre recordare la teua mirada quan ens vam acomiadar
Deixa de mirar-me — Jo sóc de pedra, pots torturar-me
que el meu cor es trenca -- Arranca'm el cor, no em sentiràs queixar-me
Deixa de mirar-me — Pots trepitjar-me i després rebutjar-me
el meu món rebenta -- Esguella els poemes, no em veuràs...
...agenollar-me!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada