M’agradaria saber que penses quan em mires de tan lluny
M’agradaria tindre’t tan a prop fins que siguérem un
I veure de nou aquell somriure, aquella llum
I oblidar el malson que em va allunyar de tu
Deixa de mirar-me, que el meu cor es trenca
Deixa de mirar-me , el meu món rebenta
Deixa de mirar-me, Deixa que la llum s’apague
I jo hem quede parat en la pista de ball
I tu hem mires i jo mire cap altre costat
i els minuts passen, la tornada torna a sonar
i recorde els teus batecs ressonant sense parar
I jo hem quede parat en la pista de ball
I tu l’abraces i jo mire cap avall
i les hores passen, la tornada ja ha acabat
i escolte aquell “t’estime” que em vares regalar
Deixa de mirar-me – Jo sóc de pedra, pots torturar-me
que el meu cor es trenca - Arranca’m el cor, no em sentiràs queixar-me
Deixa de mirar-me – Pots trepitjar-me i després rebutjar-me
el meu món rebenta - Esguella els poemes, no em veuràs
I quan arribe a casa el llit és tan gelat
i pegue voltes, i un altre dia torna a començar
I els anys passen i tu ja m’has oblidat
i recorde les mirades, les abraçades que em vares ensenyar
I al meu viatge cap a ninguna part,
son les meues petjades les que en fan avançar
i la vida passa, i jo ja t'he oblidat
però sempre recordare la teua mirada quan ens vam acomiadar
Deixa de mirar-me — Jo sóc de pedra, pots torturar-me
que el meu cor es trenca – Arranca’m el cor, no em sentiràs queixar-me
Deixa de mirar-me — Pots trepitjar-me i després rebutjar-me
el meu món rebenta – Esguella els poemes, no em veuràs...
...agenollar-me!
Sib5 Fa5
Recorde el teu gran somriure infinit
Sol5 La5 Si5 Do5 Sol5
Aquelles bogeries de jove...aquelles danses, aquelles cançons
Sib5 Fa5
folk, tabals, somnis i dolçaines
Sol5 La5 Si5 Do5 Sol5
trobador galàctic tota la nit... tota la nit
Recorde la teua ànima lliure
Com una càlida brisa del mar...com un vent revoltat
Amb tantes ganes de viure
que van fer al meu cor cridar...al meu cor cridar...
Lam DoM
i al capvespre, encendrem una foguera
FaM
i cantarem cançons al foc
Re m
i quan un núvol tape la lluna plena
FaM SolM
el estel que més llum faça seràs tu...
MUTE
...galàctic trobadooooo
DoM FaM x2 Sol M FaM DoM Fa DoM Fa SolM FaM DoM
ooooooooorr
Ja fa temps que porte'm sense veure't
i la teua rialla no s'ha deixat d'escoltar..mai ho farà
i a les nits encendrem les fogueres
per veure't com una estrela fugaç
Recordarem per sempre les nostres aventures
i en viurem de noves com si fores al nostre costat
i mai deixarem d'escolar-te
seràs sempre amb nosaltres, company....
i al capvespre, encendrem una foguera
i cantarem cançons al foc
i quan un núvol tape la lluna plena
el estel que més llum faça seràs tu...
...galàctic trobador
Màgica nit plena d'estels
Els teus ulls brillants em volen acaronar
La lluna desvetllant la mar
i tu i jo comencem a rodolar
Màgica nit plena d'estels
El teu cos mullat a la platja serena
El vent mou els teus cabells
Mentre el meu cor batega i alena
Ara per fi m'he retrobat, amb el somriure de milers d'estels X2
Ara que la nit va començar m'encontre al teu costat....
...amb el somriure de milers d'estels.
Màgica nit plena d'estels
El teu rostre banyat per al lluna plena
Cada mitjanit baixem als inferns
i mengem del fruit que ens lleva la pena
Màgica nit plena d'estels
Els teus llavis em tornen a despullar
Les lluernes enlluernen el cel
tu, jo i la nit ens anem asserenant....
Una nit de lluna plena
Una nit per fer camí
i ara que torna la llum
estarem fins al matí
Una nit amb el somriure
de poder veure't amb mi
I ara que els estels s'encenen
encendre'm el teu destí
[Tornada]
Amb les senyeres al vent, amb els punys tancats al cel
Ni un pas enrere farem, no aguantarem ja més mentides
...sempre amb la pau...quatre barres i una estrela
Sempre lluitant al carrer, eixa és la meua gent
Sempre endavant anirem, fins a la nit dels nostres dies
...sempre amb la pau...quatre barres i una estrela
Una estrela, que ara, brilla més que mai
i ara que la terra és revolta, eixirem junts a cridar
I una estrela, que ara, brilla més que mai
Agafem tots la senyera i anirem junts a guanyar
Plantem junts cara al poder, contra els tirans i les gavines
Serem la força i el vent, una tempesta de somriures
...sempre amb la pau...quatre barres i una estrela
Una estrela, que ara, brilla més que mai
i ara que la terra és revolta, eixirem junts a cridar
I una estrela, que ara, brilla més que mai
Agafem tots la senyera i anirem junts a guanyar
Per més que ho intenten mai no podran si estem tots junts
Units per un ideal, un pensament, més que un somni...
...que mai no podrà, trepitjar, ningú...
SI ESTEM TOTS JUNTS!
Tancat a casa la major part del temps
escoltant l'Ovidi, mentre bufa el vent
amb tres acords, no ens rendirem
seguirem en peu, mai morirem
Llegint a Valor des de Cassana
les lletres creixen a una terra ocupada
Deixa't endur, corrent amunt
Mentre el teu cor i el meu bateguen junts
I no morirem, mai morirem i no morirem fins a la fi dels temps (x2)
Tancat a casa la major part del temps
vens a visitar-me, i ja no et veig
els teus ulls de vidre ja no em diuen res
seguirem endavant, sempre contracorrent
Em vaig quedar esperant en aquell carreró, en aquella ciutat
Envoltat de Soledat
No em vas vindre a buscar, i vaig seguir endavant
Rodejat de milers d'estels
I no morirem, mai morirem i no morirem fins a la fi dels temps (x2)
Mentre hi haja fruits al garrofer mai morirem
Unes cortines velles, la corbella i el martell x2
I no morirem, mai morirem i no morirem fins a la fi dels temps (x2)
Tancat a casa la major part del temps, amb el puny tancat....mai morirem.....
Mi5 Si5 Do5 Si5 La5 Si
Ens vam criar
A una contrada amb “quatre serres”
al sud del País Valencià
Els genolls pelats
de jugar amb la pilota
fins que el Sol ens va deixar
Ens vam fer grans
Cada setembre el temps es para...
...per tornar a començar
... un encanteri per tenir-te més a prop
més a prop, més a prop, més a prop....
Les flames al vent
els carrers cremen en
honor de Sant Francesc
Sant Jaume el 25,
un riuada de rialles
baixa pel carrer Mig
De Xixona el vi
i per a les xiques guapes
Castalla, Tibi i Onil
... un encanteri per tenir-te més a prop
més a prop, més a prop, més a prop....
I quan arribe la meua darrera nit no et deixaré
em quedaré per sempre, amb la terra ferma em mesclaré
tornaré al lloc d'on vaig vindre una vegada més
i renaixeré al Febrer com ho fan els ametlers.
Ara que el poble es queda en silenci
Ara que ens torna a saludar la mort
Ara que ens fa falta la tendresa...dins d'aquesta dolça tardor
Ara que retornen les tempestes
Ara que les fulles van de dol
Ara que s'escriuen soles les cançons...dins d'aquesta dolça tardor
A la tardor
vàrem abraçar els nostres somriures
vàrem acaronar el nostre amor
A la tardor
a la tardor de les nostres vides
a la tardor del nostre món
Ara que la nit dibuixa el dia
Ara que el Gregal ens lleva el foc
Ara que el vent escalfa el meu cor...dins d'aquesta dolça tardor
Ara que ens esclata la collita
Ara que els teus llavis desprenen foc
Ara que comença de nou la vida...dins d'aquesta dolça tardor
TORNADA
Ara que el desig va prenent força
Ara que el raïm està ben dolç
Ara que ja es tanquen les finestres
Ara que m'escalfe amb el teu cos
Ara que l'herba es posa ben roja
quan al seu damunt ens fem l'amor
Ara que ens fa falta la tendresa...
...dins d'aquesta dolça tardor.
TORNADA
Després de la mitjanit, entrant en la realitat
fins al matí
escapant perseguit a dins d'un laberint
amb corredors infinits
una cançó trista, una buida mirada
somnis en blanc i negre fins a la matinada
un acord menor i una lenta melodia
parlen amb el meu cor de forma suïcida
un malson rere altre malson,
un despertar després d'un colp de calor
un malson rere altre malson,
una nit recorret obscurs carrerons
després de la mitjanit, entrant en la realitat
dia a dia
fugint, deprimit. cansat de veure't trista
quan ets amb mi
un fals somriure i una feble abraçada
posen punt i final a una historia ja contada
una bella simfonia d'una angoixa contuinuada
el darrer ritardando d'aquesta obra inacabada
un malson rere altre malson...
després de la mitjanit entrant en la realitat
dia i nit
esperant el moment el cant d'un ocell
que ajude las meus ulls a obrir
després de la mitjanit a dins de la realitat
no vaig poder despertar
esperant el teu somrís continue atrapat
em tindras que buscar...
...a dins dels somnis.
Una nit
Amb dos copes de vi i un grapat de somriures per tu i per mi
La dolçor
em segrestes, m'emmanilles al portal d'un carreró
El desig
Si m'agafes de sobte i em mossegues sense demanar permís
I el somni d'aquesta nit
el compartiràs amb mi
i els malsons d'aquell passat
sé que ja no tornaran mai més
Somie que a la nit has somiat amb mi
i somric quan et veig somriure l'endemà al matí
i quan acostes els teus llavis als meus
els ulls se m'enlluernen al veure'm als teus
Una nit
Els meus llavis humits que baixen amb tendresa cap als teus pits
La dolçor
Del teu cos quan em tires a terra i em beses per tot el coll
El desig
Ens aguantem la mirada, una intensa abraçada i un “queda't amb mi”
Despertar al teu costat
Sé que ja no marxaràs
et regale el meu cor
els meus llavis, els meus ulls per tu.
Somie que a la nit has somiat amb mi
i somric quan et veig somriure l'endemà al matí
i quan acostes els teus llavis als meus
els ulls se m'enlluernen al veure'm als teus
Una nit... La dolçor... El desig...
Una nit al teu abast
Rodolem carrer avall
i uns llavis desenfrenats
em recorren dalt avall
Jo t'esguelle el vestit
m'empentes damunt del llit
seré un ostatge del desig
si et quedes amb mi...
... una nit.
construirem les barricades
dispararem les canonades
una batalla per segar el odi i el rencor
aixecarem les muralles
serem junts infranquejables
una falange impenetrable de somriures i il·lusions
combatrem a les penuries
amb música i somriures
farem un setge inacabable de tendresa en el teu cor
lluitarem i no defallirem i si caiem
una vegada mes ens alçarem
somiarem i sempre avançarem
i si ens fa fred...amb música ens escalfarem
despertarem a les trinxeres
amb el caliu de les rosades
(foren) les darreres besades abans de marxar al front
cantarem junts les albades
ensucrant les matinades
un clamor de guitarres per conquerir el teu amor
alçarem les tornades
encenent els pentagrames
els teus ulls son les banderes, els himnes del meu món
lluitarem i no defallirem i si caiem
una vegada mes ens alçarem
somiarem i sempre avançarem
i si ens fa fred...amb música ens escalfarem
Rem
L'estiu ja s'obre pas
LaM
La nit més curta de l'any
Re m DoM LaM Rem DoM LaM
Fogueres als carrers, dels Països Catalans
Dimonis i diablesses
Ballarem sense descans
Aquest ritus màgic que acaba de començar
FaM SolM
Un licor que encén el cos
Rem LaM
Màgia negra a dins del cor
FaM SolM
Aquest solstici el cremarem
DoM LaM
ballarem la dansa del foc...
Rem FaM SolM
Foc! Foc! Foc! Foc! Foc! Foc! Foc!... i Flama!!
Bruixes i pagans
L'ambient escalfarem
i junts els encendre'm: que creme el mal govern!
Amb pluja de petards
Com Fawkes ens venjarem
i purificarem els seients del Parlament
Una lluna color roig
Les platges reben el Sol
Aquest solstici el cremarem
Ballarem la dansa del foc...
Foc! Foc! Foc! Foc! Foc! Foc! Foc!... i Flama!!
Rem
La nit del foc
DoM
junts revifarem
SolM
i de les cendres naix
LaM
un poble i un sentiment
Rem
La nit del foc
DoM
tots la ballarem
SolM
dolçaines dempeus
LaM
espurnes al vent
Rem DoM SolM LaM -> Ohhh ohhhh (amb dolçaina) x2
Foc! Foc! Foc! Foc! Foc! Foc! Foc!... i Flama!!
